TAE informa - agost 2002

Finalitza Escènia 2002

Escènia 2002 es consolida com referent del teatre novell valencià. La mostra lúdica i cultural produïda per l'ajuntament de Foios té la intenció d'oferir durant el mes de juliol un esdeveniment que fa protagonistes a les companyies de teatre professional novells a més de tota una sèrie d'activitats complementàries.
Entre altres han participat: Ju Ja amb "Rayándose" , Tribanella Teatre amb "Fuck You" , Bramant Teatre amb "Amors de Nicotina", Teatre de la guerrilla amb "El directe" i Teatro del Fuego amb "Los reboludos cruzan el charco".
Sort per al pròxim any i no us la perdeu

J. Valor, finalista a Roda de Ter

Una vegada més hem de felicitar al nostre col·laborador Josep Valor. Aquesta vegada per quedar finalista en els premis de narrativa Roda de Ter, Girona, per l'obra "Els papers canviats" que es publicarà pròximament.
      El relat ens conta la història de Francesc, un jove que s'enamora per primera vegada i tot el que això suposarà en la seva vida, tant amb la seva parella com les noves relacions que s'originen amb la seva família.
      Valor ens segueix sorprenent amb la seua gran polifacètica en generes literaris. Igual ens presenta un estudi i investigació sobre la vida rural al País València dels últims segles ( "El mas de Planisses". Premi Ciutat de Sagunt. Ed Set i mig); com ciència ficció ("Tres fadrines i el senyor Mateu" Premi Pedrolo/ de Fantasia i Ciència Ficció. Ed. Mataró); novel·la ("El rodamón" Ed.Tàndem); literatura infantil ("El gegant Peusllargs" Premi Empar Lanuza. Ed: EMC Meliana); filosofia i llibres de text ("Tiempo a la inversa" i L'edat del coure" Ed. Dialèctica 70 o "Comentaris a la història d'Espanya i la cultura"); biogràfics ("L'Oncle Enric Valor", pendent de publicació); entre altres molts que conscientment ens deixem.
      Josep Valor és un dels escriptors valencians amb més projecció de futur. El seu interès per la literatura s'iniciava ja des de la infància de la mà del seu oncle el gran escriptor valencià Enric Valor. I des d'aleshores no ha deixat d'escriure i rebre premis.
      El Taller d'Arts Escèniques juntament amb Divine Films, com ja us hem contat en altres tae informa, han gravat un curtmetratge basat en un dels seus relats: "L'home bou" que molt aviat es presentarà a València i Alemanya.

La mar de nits

per Demetrio Malpaso

Una de les experiències més relaxants i especials, per a algú que estima el mar, és bussejar. Personalment, a pulmó. La sensació de pau, els sons, el respecte a un mitjà que no és el teu, la vida, la mort, la supervivència... El mar és fascinant i fràgil, però també violent i perillós. A partir d'ara em referiré a "la mar" i no a "el mar", que conste que a mi la guerra de sexes no m'interessa. Li pose gènere femení perquè la sento així.
     He bussejat des que tinc ús de raó i, vivint a la vora de la mar, potser en un únic estiu he pogut fer-ho tant com qualsevol un altre ésser humà en tota la seva vida. L'estiu dura quatre mesos ací. Em sent afortunat, molt. Sempre ric quan els hipnotitzadors utilitzen una illa deserta o una platja de sorra groga amb palmeretes per a relaxar als seus "pacients" víctimes. Per a mi no hi ha major tranquilitzador que imaginar que llisce sobre la superfície de l'aigua mentre observo un polp en el seu tana -així diguem al meu poble a les seves coves- amb el seu cap i els seus ulls visibles, o a una "rascacia" camaleónicament fosa sobre la sorra al costat d'un alga. Qualsevol amb un poc de pràctica pot arribar a descobrir ràpidament a tots aquests éssers. Aleshores quedes atrapat per la complexitat, la perfecció i la puresa de la mar. Aleshores la mar es guanya el teu respecte. I més val respectar-la.
     Aquell estiu bussejava pràcticament quatre hores cada dia, enfront de casa, en la Badia de Ponent, a Águilas. Creo que vaig arribar a conèixer amb tal exactitud el fons d'aquella platja, que hagués estat capaç de traçar un mapa a escala de la silueta de cadascuna de les seves roques, algars, arenals... Després d'un capvespre màgic -em perdonaran els de secà, però és que la mar i el sol fan molt bona parella- mentre sopava en la terrassa i la llum anava enfosquint el groc de la truita de creilles donant-li un aspecte sospitós, vaig escoltar la seva veu. La mar em cridava. Vine, atreveix-te, no mossege...
     Un incís. Per aquell temps jo no consumia drogues, era un xic molt sa i prometedor. Us jure que vaig escoltar la seva veu i, com sóc un tipus molt educat, vaig acudir a la seua cridada.
     Feia temps que em plantejava bussejar de nit, així que ja m'havia ocupat d'aconseguir una bona llanterna i un matxet. Francament m'acollonava la idea de fer-lo de nit i, a més, el dur un equip adeacuat no feia l'efecte desitjat. Pot ser que ella detectés la meva por i per això em cridava. Pot ser que la meva por fora infantil, pot ser que no fos por sinó respecte. Pot ser que si el meu col·lega Paco m'acompanyés seria més suportable. Pot ser que si seguira dubtant arribaria el dia... A l'aigua.
     I ho vaig fer. Com pense que aquestes experiències són molt personals no entraré en els detalls. Solament us diré que, a partir d'aquella nit, la mar i jo som més amics i parlem molt sovint. Malgrat la distància, el nostre amor és cada vegada més gran. El meu respecte per ella també. Encara que revelaré aquí un secret, mai més vaig tornar a bussejar de nit.

Des de Madrid, a 500 km de la meva badia.