| Espiga
nova: Teatre comunitari i popular |
|
(Enviat
des d'Espiga Nova, León, Nicaragua per Ártemis Valor i Plàcid Rosaleny)
Molt prop del
panteó de San Pedro a León, Nicaragua, a la vora del riu Chiquito,
no molt lluny de l'escombreria Municipal -prop del cel o de l'infern-
es troba el barri de Walter Ferrety, anomenat també Tangará. El
40 % dels seus pobladors provenen del camp on no hi ha molt a fer
perquè no hi ha treball enlloc. És aquí on el col·lectiu de teatre
comunitari i popular Espiga Nova ve desenvolupant la seva activitat
artística i social, que consisteix en:
Rescatar jocs populars i tradicionals, incloent trucs de
màgia
Repertori musical amb música pròpia i de cantautors nicaragüencs
i llatinoamericans
Capacitació (formació) amb temes socials sensibles en la
població - Tallers amb mètodes d'investigació i creació col·lectiva,
partint de la improvisació s'arriba a la estructura del conte (història)
i després es defineix el muntatge
Balls tradicions i contemporanis
Exposicions gràfiques sobre la realitat nicaragüenca, específicament
la de León, els seus municipis i la vida dels barris
Repertori teatral.
Espiga Nova desenvolupa la investigació
i la creació col·lectiva com un model alternatiu a totes aquelles
formes jeràrquiques de la manera de producció teatral tradicionalista.
"Pensem que tots som importants en la creació, tots tenim una experiència
que contar i la suma de totes les idees és la riquesa de la producció
artística". Actualment estan construint un escenari, pintant el
centre (en el que col·labora Ártemis Valor) i, per altra banda,
elaborant un treball teatral (en el qual col·labora Plàcid Rosaleny)
sobre la crisi d'identitat i/o valors en aquesta etapa política
neoliberal. La pretensió és donar-li mes projecció al centre perquè
arribe a ser un referent cultural i permeta la subsistència dels
seus membres (un nou tipus d'actors promotors creadors i administradors
que lluiten per crear un model d'utilitat a la resta d'agrupacions
del país).
Els signes i símbols són molt importants.
"Considerem que una obra de teatre entra mes per la imatge que pels
textos, és per això que tractem de proposar un teatre de moltes
imatges creades a partir de la mitologia, la tradició i la creença
popular, utilitzant el teatre com un mitjà perquè la gent reflexione
i canvie la seva forma de pensar per a transformar la realitat en
la qual vivim.
Entre les seves obres representatives destaquen:
"El hacha maldita" (aborda el gran problema de la propietat
nicaragüenca i reflecteix la resistència del treballador. El poder
i la riquesa enfrontats a l'humil i lluitador camperol, qui té com
ultima opció la violència armada. Ressalta personatges històrics
de la llegenda leonesa propis de la invasió espanyola en la nostra
Amèrica com el general Pedro Joaquín Arrechavala, latifundista expropiador
i explotador dels nostres indígenes).
"El punche de Oro" (A partir del mite del punche d'or en
el qual es relata que Xochil Acati, filla de l'últim cacic de Sutiaba,
al negar-se el seu pare que tingués enamoraments amb un espanyol,
el cacic es va penjar d'un arbre de Tamarindo i ella es va perdre
vagant pels camps convertida en un punche (cranc) d'or, gent d'extrema
pobresa que subsisteix buscant a les escombreries municipals somien
amb trobar-se aquest punche i deixar de ser pobres. Aquesta obra
es va representar en diversos pobles de valència i de la resta de
l'estat espanyol en una gira realitzada a través de cedsala l'any
2000).
En properes
edicions us seguirem informant.
|
|
|
"Miguel
Hernández" A la Sala Cuarta Pared de Madrid
|
|
La
Sala "Cuarta Pared" de Madrid (carrer Ercilla, 17) anuncia
per al dia 1 d'agost l'estrena de "Miguel Hernández", un
treball de la Companyia Teatre Meridional, el text del qual es deu
A Julio Salvatierra, amb direcció de Marina Szerezevsky i Álvaro
Lavín. La funció estarà en el cartell fins el 8 de setembre, de
dijous a diumenge, a les 9 de la nit.
El tractament que els responsables
del muntatge donen a la figura del poeta d'Oriola es basa que a
Miguel Hernández li visiten els seus fantasmes. Josefina, la seva
dona; Ramón Sijé, amic de la infància; Pablo Neruda, amic i poeta
admirat; i una misteriosa dona que tal vegada va conèixer a Madrid.
Tots ells s'han apropat fins la presó d'Alacant on Miguel passa
els últims dies de la seva vida i aquesta visita arrossegarà directament
al passat, als anys de joventut del poeta amb cara de pa (com pense
que li va anomenar Alberti) als anys de la República, als anys de
la Guerra Civil Espanyola.
El projecte de realitzar una obra
sobre Miguel Hernández va ser guardonat amb el primer premi d'Arts
Escèniques de Lleida i allò va omplir de satisfacció als membres
de Teatre Meridional doncs estaven convençuts que la història d'aquest
poeta és una cosa apassionant.
Estem convençuts -expliquen els responsables
del muntatge- que aquest desig de parlar, de penetrar al caos de
la seva vida personal i de l'època social que li va tocar viure,
a través de la paraula, mostra alguna cosa digna de ser pensada
i sentida amb calma. I ací està. Però Miguel Hernández no és només
un espectacle: són molts. És un espectacle sobre l'alegria i l'emoció
produïdes al conèixer com realitat i poesia s'entrellacen de forma
lluminosa en aquest especialísim poeta. És una història de vida,
d'amor, de mort i també d'humor, de pensament, de somriure. És una
història real, i una ficció apassionada. Però sobretot, és un espectacle
de teatre que aspira a emocionar al públic tant com a nosaltres
ens emociona la història de Miguel Hernández.
De la companyia Teatre Meridional
recordar espectacles teatrals de gran qualitat com va ser el treball
sobre Les "Cosmicómicas", de Ítalo Calvino, titulat "QFWFQ, Una
història de l'univers"; que es va representar, precisament en la
Sala Quarta Paret, al març de l'any 2000; o el genial monòleg "Calisto"
que va interpretar Álvaro Lavín al març del passat any en la Sala
Pradillo, també a Madrid.
|
|
|
|
| Finalitza
amb èxit el curs d'estiu |
|
Durant el mes de Juliol el Taller d'Arts Escèniques oferia el curs
"Interpretació de monòlegs teatrals" impartit per la directora del
centre Dafni Valor. Ha sorprès el nivell del curs com el dels alumnes
en la mostra que van oferir de gran qualitat l'últim dia. Ací us
oferim una selecció dels comentaris d'alguns dels alumnes per si
us animeu a fer un curs amb nosaltres:
El curs m'ha semblat molt complet, doncs en poc temps hem
fet molt. El que més m'ha sorprès és la facilitat amb la qual hem
eixit a l'escenari i hem improvisat, jo pensava que em costaria
més. Supose que és conseqüència dels exercicis de preparació que
fan que t'obris als teus companys, et rius un poc i t'actives, a
més la professora creava un bon ambient...M'ha agradat molt. Vanesa
M'ha semblat molt interessant i sobretot molt positiu doncs
he après molt. Es nota quan hi ha un gran nivell educatiu i a més
ganes d'aprendre... Em quede amb ganes de repetir...He adquirit
en poc temps molta experiència i he conegut formes noves de treballar.
Nadia
Pense que he après coses importants i m'ha agradat molta
l'experiència. El fet d'anar tots els dies ajuda molt a entrar en
la dinàmica teatral... M'ha ajudat molt a soltar-me i a tenir ganes
d'eixir a l'escenari. Neus
En el transcurs de deu dies s'ha treballat amb gran intensitat
mitjançant una àmplia varietat d'exercicis que aplicats als textos
m'han fet aparèixer nous recursos i augmentar la soltesa a l'escenari.
Miguel
Aquest curs m'ha ajudat molt a aprendre coses bones i noves,
també el bon caràcter de la professora ha contribuït... He conegut
gent nova que m'ha agradat molt. Recomanaria aquest curs a altres
persones, a més hi ha exercicis molt divertits per a perdre la timidesa.
Marina
Un curs en el qual la gent ha estat disposada i ha hagut
un bon grup, divertit, extravertit i amb diversitat d'edats... Els
exercicis han estat intensos, alguns divertits, uns altres més durs,
però els de preparació al monòleg m'han semblat divertits i una
forma original d'arribar a la preparació del personatge. Sandra
És la vegada que més seriós he treballat i els companys m'han
ajudat molt. M'he soltat i he perdut la vergonya... El monòleg és
el que més m'ha costat... M'encantaria fer altre. Eugenio
Quan els alumnes tenen ganes de treballar el curs sempre
ix be. Ha estat un plaer treballar amb vosaltres!... Encara que
tots sabeu que podeu fer més, així que sort i endavant. Dafni
|
|
| Pregunta
del mes |
|
En quin mitjà t'agradaria més treballar?
- Cinema: 19%
- Televisió: 20%
- Teatre: 25%
- Radio: 8%
- Tots: 17%
- Cap: 11%
|
| |
|
|
|
Finalitza
Escènia 2002
|
|
Escènia 2002 es consolida com referent del teatre novell valencià.
La mostra lúdica i cultural produïda per l'ajuntament de Foios
té la intenció d'oferir durant el mes de juliol un esdeveniment
que fa protagonistes a les companyies de teatre professional novells
a més de tota una sèrie d'activitats complementàries.
Entre altres han participat: Ju Ja amb
"Rayándose" , Tribanella Teatre amb "Fuck You" , Bramant Teatre
amb "Amors de Nicotina", Teatre de la guerrilla amb "El directe"
i Teatro del Fuego amb "Los reboludos cruzan el charco".
Sort per al pròxim any i no us la perdeu
|
|
|
| J.
Valor, finalista a Roda de Ter |
|
Una
vegada més hem de felicitar al nostre col·laborador Josep Valor.
Aquesta vegada per quedar finalista en els premis de narrativa
Roda de Ter, Girona, per l'obra "Els papers canviats" que es publicarà
pròximament.
El relat ens conta la història
de Francesc, un jove que s'enamora per primera vegada i tot el
que això suposarà en la seva vida, tant amb la seva parella com
les noves relacions que s'originen amb la seva família.
Valor ens segueix sorprenent amb
la seua gran polifacètica en generes literaris. Igual ens presenta
un estudi i investigació sobre la vida rural al País València
dels últims segles ( "El mas de Planisses". Premi Ciutat de Sagunt.
Ed Set i mig); com ciència ficció ("Tres fadrines i el senyor
Mateu" Premi Pedrolo/ de Fantasia i Ciència Ficció. Ed. Mataró);
novel·la ("El rodamón" Ed.Tàndem); literatura infantil ("El gegant
Peusllargs" Premi Empar Lanuza. Ed: EMC Meliana); filosofia i
llibres de text ("Tiempo a la inversa" i L'edat del coure" Ed.
Dialèctica 70 o "Comentaris a la història d'Espanya i la cultura");
biogràfics ("L'Oncle Enric Valor", pendent de publicació); entre
altres molts que conscientment ens deixem.
Josep Valor és un dels escriptors
valencians amb més projecció de futur. El seu interès per la literatura
s'iniciava ja des de la infància de la mà del seu oncle el gran
escriptor valencià Enric Valor. I des d'aleshores no ha deixat
d'escriure i rebre premis.
El Taller d'Arts Escèniques juntament
amb Divine Films, com ja us hem contat en altres tae informa,
han gravat un curtmetratge basat en un dels seus relats: "L'home
bou" que molt aviat es presentarà a València i Alemanya.
|
|
|
La
mar de nits
|
|
per
Demetrio Malpaso
Una de les
experiències més relaxants i especials, per a algú que estima
el mar, és bussejar. Personalment, a pulmó. La sensació de pau,
els sons, el respecte a un mitjà que no és el teu, la vida, la
mort, la supervivència... El mar és fascinant i fràgil, però també
violent i perillós. A partir d'ara em referiré a "la mar" i no
a "el mar", que conste que a mi la guerra de sexes no m'interessa.
Li pose gènere femení perquè la sento així.
He bussejat des que tinc ús de raó i,
vivint a la vora de la mar, potser en un únic estiu he pogut fer-ho
tant com qualsevol un altre ésser humà en tota la seva vida. L'estiu
dura quatre mesos ací. Em sent afortunat, molt. Sempre ric quan
els hipnotitzadors utilitzen una illa deserta o una platja de
sorra groga amb palmeretes per a relaxar als seus "pacients" víctimes.
Per a mi no hi ha major tranquilitzador que imaginar que llisce
sobre la superfície de l'aigua mentre observo un polp en el seu
tana -així diguem al meu poble a les seves coves- amb el seu cap
i els seus ulls visibles, o a una "rascacia" camaleónicament fosa
sobre la sorra al costat d'un alga. Qualsevol amb un poc de pràctica
pot arribar a descobrir ràpidament a tots aquests éssers. Aleshores
quedes atrapat per la complexitat, la perfecció i la puresa de
la mar. Aleshores la mar es guanya el teu respecte. I més val
respectar-la.
Aquell estiu bussejava pràcticament quatre
hores cada dia, enfront de casa, en la Badia de Ponent, a Águilas.
Creo que vaig arribar a conèixer amb tal exactitud el fons d'aquella
platja, que hagués estat capaç de traçar un mapa a escala de la
silueta de cadascuna de les seves roques, algars, arenals... Després
d'un capvespre màgic -em perdonaran els de secà, però és que la
mar i el sol fan molt bona parella- mentre sopava en la terrassa
i la llum anava enfosquint el groc de la truita de creilles donant-li
un aspecte sospitós, vaig escoltar la seva veu. La mar em cridava.
Vine, atreveix-te, no mossege...
Un incís. Per aquell temps jo no consumia
drogues, era un xic molt sa i prometedor. Us jure que vaig escoltar
la seva veu i, com sóc un tipus molt educat, vaig acudir a la
seua cridada.
Feia temps que em plantejava bussejar
de nit, així que ja m'havia ocupat d'aconseguir una bona llanterna
i un matxet. Francament m'acollonava la idea de fer-lo de nit
i, a més, el dur un equip adeacuat no feia l'efecte desitjat.
Pot ser que ella detectés la meva por i per això em cridava. Pot
ser que la meva por fora infantil, pot ser que no fos por sinó
respecte. Pot ser que si el meu col·lega Paco m'acompanyés seria
més suportable. Pot ser que si seguira dubtant arribaria el dia...
A l'aigua.
I ho vaig fer. Com pense que aquestes
experiències són molt personals no entraré en els detalls. Solament
us diré que, a partir d'aquella nit, la mar i jo som més amics
i parlem molt sovint. Malgrat la distància, el nostre amor és
cada vegada més gran. El meu respecte per ella també. Encara que
revelaré aquí un secret, mai més vaig tornar a bussejar de nit.
Des
de Madrid, a 500 km de la meva badia.
|
|
|
|