versión en castellano

La proliferació dels nassos vermells
PER PLÀCID S. ROSALENY, CLOWN, DIRECTOR I PEDAGOG TEATRAL

Quan, a principis dels 90, després d'un llarg bagatge d'espectacles infantils de clowns, Miguel Arnau, Mariajo Boyer, María Colomer, Jesús Jara i qui amb humilitat redacta aquest article, tractàvem, a través de les Vetllades Desclowntrolades, improvisacions des de l'òptica del clown per a adults, d'aprofundir, divulgar i dignificar la figura del pallasso, ho fèiem, entre altres coses,? per aquestes raons:

• Érem i som, uns enamorats del clown.
• La figura del pallasso, tan associada al circ -i tan eclipsada per ell- estava, llevat de Catalunya, summament desprestigiada, tant a nivell social com als circuits teatrals.
• La majoria de les companyies teatrals de l'estat espanyol utilitzaven el clown com a recurs merament funcional i algunes vegades en el sentit més deplorable, és a dir, lacrimogen: el clown que tant diverteix els altres és un desgraciat al que ningú ni res fa riure.
• Costava trencar els motlles: els pallassos eren coses de nens i les coses de nens mai s'havien valorat decentment. Si ja era una odissea que es reconegués la importància del teatre infantil, molt més aventurat era realitzar obres de pallassos per a adults, malgrat que en uns altres països, com la veïna França, ja s'havia superat aquesta estretor o que "El Tricicle", altre estil de clown no reconegut com a tal, omplís els patis de butaques.
• No s'investigava gairebé gens sobre la figura del clown. Existia una enorme buidor tant en publicacions com en els treballs desenvolupats per qui muntaven espectacles d'humor.

Avui en dia la proliferació de nassos vermells, o més aviat d'estils i tendències del pallasso a canviat totalment el panorama teatral i inclòs social. A vegades em sorprèn del ràpid que ha estat aquest canvi. Si be, com tants altres éssers fantàstics disseminats per onsevulla de la geografia local, europea o intercontinental hem sembrat els nostres granets de sorra, quelcom més, que no arribe a olorar amb el meu nas, ha succeït perquè el clown tinga ara tant prestigi. Fixeu-vos que ja interessa fins i tot al món empresarial i terapèutic, malgrat que a certs polítics se'ls continua cridant pallassos en pla despectiu. ¿Serà la inquietud per retrobar a aquest nen, aquest costat femení o masculí, aquest poeta o poetessa o el mateix humor de buda? ¿Serà que els temps estan canviant com deia Bob Dylan? ¿O serà la tendència a consumir voraçment les novetats com forma neuròtica d'omplir aquestes buidors, tan freqüentment inconscients, però tan quotidianes? ¿De quina manera haurà influït Internet, Renfe, Iberia, el Gal o Aznar? La veritat és que el clown està de moda i m'alegre. Però tots els esnobismes tenen el seu costat fosc.

Em rebenta veure als venedors de globus disfressats de pallassos, però entenc que es busquen la vida; m'indignen les estridents veus, els cridaners colors i la poca gràcia de qui fa el seu agost al maig, o siga, fent comunions, però entenc que es busquen la vida; em rebenta la manca de serietat de qui sense a penes experiència es dedica a donar cursos de clown, però entenc que es busca la vida. El que no entenc és que es busque la vida només a l'aspecte material o aparent. Cal ser seriosos/as, o millor açò, compromesos/as. El clown, el treball sobri i a través del clown, ens ofereix tot un ventall de vivències i reflexions sobre l'essència de l'ésser humà i per tant de nosaltres mateixos que ens ajuda a amplificar la nostra tendresa, tolerància, solidaritat, humor i amor, i això no és "moco de pavo", o com diria "Sisimoto", el meu propi clown, "Els galls d'indi no tenen mocs. No veus que la natura és molt sàvia. Si tingueren mocs els hauria donat mocadors. ¿tu has vist algun gall d'indi amb mocador? ¡no, eh! Doncs no sigues gall i mocat."

Antoni Torreño editarà en Bromera-teatre dues obres de Carlo Goldoni

El volum que publicarà Bromera estarà format per dues obres de Carlo Goldoni, el Criat de dos Amos i El Teatre Còmic, una obra de teoria teatral sobre el pas de la Commedia dell'Arte all'improvviso cap a la comèdia Nova que demanava Goldoni, i que suposava entre altres coses eliminar la improvisació i dotar als personatges d'un caràcter creïble més enllà d'estereotips i trames falses inversemblants (Tot això sense renunciar als personatges que havien popularitzat la Comèdia de l'Art) Las introducció anirà a càrrec de Biel Sansano, professor de la facultat de Filologia de la Universitat d'Alacant. La traducció és d'Antoni Torreño, igual com les propostes didàctiques.

El mateix Antoni mateu ens comenta les raons per les que ha decidit fer aquest treball:
"Primerament pense que El Criat de dos Amos podria donar a conèixer una obra clàssica inèdita fins al moment en castellà i en català (Bé, no del tot: tinc notícia d'una versió de l'obra dins d'un recull de traduccions teatrals de Joan Oliver, però pràcticament descatalogada). L'obra El Criat de dos Amos és un monument escrit que provenia de la tradició teatral oral, però que en l'obra de Goldoni passa a paper i tinta. Amb això Goldoni matisava els caràcters massa estereotipats del gènere però també l'estava condemnant a mort.

Després de Goldoni la Commedia dell'Arte deixà d'existir. És com a mínim sorprenent que cap empresa editorial no s'haja plantejat en tot l'estat fins al moment una traducció d'aquesta obra; més encara tenint en compte que al nostre segle també s'han fet clàssics i modèlics alguns muntatges teatrals sobre l'obra, com ara el que féu Giorgio Strehler al davant del Piccolo Teatro di Milano."

El Criat de dos Amos és una comèdia d'embrolla molt ben entreteixida i basada en el quid pro quo, que té com a protagonista Arlequí, un personatge amb totes les components de l'embolicador ximplot i trapella alhora: Arlequí es proposa servir dos amos al mateix temps sense que ells se n'adonen. El seu objectiu portarà els personatges de l'obra a una situació límit.

Antoni Torreño és llicenciat en filologia romànica i hispànica i professor de llengua i literatura. Ha traduït, entre altres obres literàries, "El llibre de les Meravelles del Món", de Marco Polo. El seu relat infantil "La serp del llac" va resultar finalista del VII Premi Carmesina, a amb la seua novel·la, "L'ombra de Hamlet" va guanyar el VII Premi de Literatura Eròtica de La Vall d'Albaida.

Potser podreu veure aquest muntatge amb amics del Taller d'Arts Escèniques properament.

El currículum del mes
En aquesta secció us anirem presentant mensualment a un dels nostres alumnes. Si vols posar-te en contacte fes-lo a través del e-mail del taller.

Sandra Merenciano (21 anys)
Ha estudiat teatre des de molt jove. Comença els seus estudis A l'escola de teatre de la Sala L'Horta per a continuar-los al Taller d'Arts Escèniques. A més a més ha fet cursos d'improvisació, interpretació, història del teatre, clown, dansa lliure... Com actriu l'hem pogut veure en muntatges com "Morir" de Sergi Belbel o "King-Kong Palace" de Marco Antonio de la Parra. Ja com a professional comença la seva marxa amb L'horabaixa Teatre a l'espectacle "El Messies de Tergal" basat en "La fabrica" de Miquel Martí i Pol (espectacle que encara podeu veure en cartell). Actualment prepara un nou treball al costat de Tribanella Teatre que s'estrenarà pròximament.