Els alumnes del Taller d'Arts Escèniques van realitzar els dies 25, 26 i 27 de març, una mostra al públic de treballs amb motiu de celebrar el del dia mundial del teatre.
El dilluns 26 de març els alumnes presentaven un acte en el qual interpretaven treballs lliures de la seva pròpia elecció. Es començava amb una "*mascletà" i l'acte va estar amenitzat per Amparo Olmeda i Salva Sanchis que van realitzar una divertida presentació. Vam poder veure: "El otro", de Sanchis Sinisterra, per Paula García i Nadia Alonso; "El malalt Imaginari", de Moliere, per Cristina Dato i Salvador Lerena; "Ruby Tuesday", improvisació que van realitzar Carlos Añón, Raquel Lloret, Miguel Moraga, Dulce Rausell, i Mariam Viguer; "Mucho ruido y ya no quedan nueces", text del mateix actor, per Nadia Alonso i David March; "Miedo", d'Ignacio del Moral, per Netele López i Sandra Merenciano; i per a finalitzar una escena de "Macbeth", de W. Shakespeare, per Lidia de Tienda i Netele López.
El dimarts 26 de març els alumnes presentaven treballs realitzats a classe. Els presentadors en aquest cas van ser Eva Frígola i Miguel Moraga que es van guanyar ràpidament la simpatia del públic. S'iniciava l'acte amb una mostra d'alumnes del curs de veu en el qual van participar: Cristina Dato, Sandra Merenciano, Salvador Lerena, Salva Sanchis i Santi Sanchis.Els seguien: "Personatge" per Paula García; "Eva i Adán; primera experiència sexual", de Franca Rame i Dario Fo, interpretat per Neus Herrero; Un monòleg de "Romeo y Julieta", de W.Shakespeare, per Concha Támarit; "Avantatges de ser incompetent" per Dulce Rausell. Li seguia una dansa interpretada per Marta Feliu, Sandra Merenciano, Netele López, Amparo Olmeda i Salva Sanchis. Després "Somni", per Maite González, "86.6" per Sandra Merenciano, "Salomé" d'Óscar Wilde, per Ráquel Lloret. I "La meva família", per Salva Sanchis Sanchis.
Els actes del dimecres 27 de març s'iniciaven amb la lectura del missatge internacional per alguns dels alumnes del taller per a seguidament realitzar un Match d'improvisació en el qual van participar els següents actors: Sandra Merenciano, Netele López, Raquel Lloret, Miguel Moraga, Eli Marco, Claudia González, Carol Hernández, Adrià Campos, Antía de Palacio, MªCarmen Arce, Amparo Olmeda, Dulce Rausell, Lidia de Tienda, Neus Herrero, Nadia Alonso, Karen Martín, Carlos Añón, Julia Martínez, Bàrbara Arquer, Arturo de la Rosa i Gal.la Font de Mora. I per a finalitzar els actes de la setmana del teatre, com no, un castell de focs artificials.

Totes les activitats van contar amb la col·laboració de Joan serrà i Dafni Valor.

"Els Openheart", de Pilar Castro i Secun de la Rosa, que es representarà ala Sala Mirador (Doctor Fourquet/, 31- Madrid) des del 18 d'abril fins el 31 de maig, és una obra plena de situacions límit, humor àcid i desbaratat on sota cada situació humorística batega una forta càrrega de crítica social cap al comportament humà. L'amor, el desamor, el desig, la família, la convivència, l'amistat, les professions, en definitiva tot el que mou a l'ésser humà en els nostres dies serveix com excusa per a ridiculitzar i crear una obra d'humor negre però amb la suficient profunditat en la trama i en els personatges com per a fer-nos pensar i sentir més enllà de la mera diversió.
En aquesta obra - expliquen els responsables del muntatge que dirigeix Andrés Llima- el matrimoni Openheart celebra, en un cap d'any, l'arribada del nou mil·lenni passejant pels carrers. És un moment crucial en les seves vides; ell, Jean Paul Openheart -conegut cientific-, no aconsegueix trobar les claus per a realitzar la seva tesi sobre l'ésser humà. Ella, Jean Marie -milionària excèntrica-, es troba a la vora d'una crisi existencial. Jean Marie decideix convidar al jove Jean Jack a passar el cap d'any amb el matrimoni. Ocultament, desitja ardenment seduir-li. Però ignora que el seu marit també té un pla ocult: utilitzar al jove com cobai per al seu experiment. No obstant això, el jove Jean Jack també té els seus propis desitjos, el que complica seriosament la situació: anhela triomfar com cantant, per a això necessita el diners del matrimoni.
El sopar s'omple de sorpreses; sorgeix un triangle amorós i es complica encara més amb la misteriosa aparició d'un quart personatge fins desembocar, finalment, en situacions que freguen el dantesc, absurd, tràgic... ploren, riuen, ballen, es barallen... fins arribar a un punt que ni ells ni el públic podran imaginar. La funció està interpretada per Pilar Castro Secun de la Rosa, Diego Martín i Diego Paris.

• "VII Ruta Art Jove" - Modalitat Teatre (Premià de Mar). Tema: Lliure. Durada màxima de 15 minuts. Enviar dossier amb dades dels integrants del grup (autor, adreça, tel/), CV/, sinopsi amb material gràfic o audiovisual. Participants: menors de 35 anys. Premi: Primer premi de 180 euros. Dates: Fins el 19 d'Abril del 2.002. Aj Premia de Mar. Punt d'Informació Juvenil. C/ Esperanza, 19-21 (08330 PREMIA DE MAR)

• "Mostra de Teatre Jove de Irun".
Tema: Propostes escèniques de sala, carrer o cafè teatre. Els components dels grups de teatre aficionats seran menors de 30 anys, excepte el 10% que podrà tenir entre 30 i 35 anys. Haurà també una secció per a propostes escèniques de curta durada (menors de 20 minuts). Enviar butlletí d'inscripció, currículum de la companyia, dades personals, dossier obra, fitxa tècnica, vídeo de l'obra, 3 fotos obra, cachet... Participants: Grups de Teatre Aficionats. Dates: Fins el 31 de Maig del 2.002 (certamen 18-27 Octubre). Ajuntament de Irun. Delegació de Juventut. Plaza San Juan Harria, 1 (20304 IRUN) GUIPÚSCOA

• "Premis F. G. Lorca de Creació Literària" (Univ/. Granada).
Tema: Modalitat de Teatre. Tema i extensió lliures, en castellà. S'enviarà en triple versió amb títol i plica (autor, adreça, tel. DNI i registre de matrícula en una Universitat) Participants: Universitaris espanyols. Dates: Del 8 al 12 d'Abril del 2.002. Universitat de Granada. Secretaria d'Extensió Universitària. Cuesta del Hospicio, s/n (18071 Granada)

• "Premis Ciutat de Toledo" Modalitat Teatre
Tema: "Premi Rojas Zorrilla de Teatre". Tema Lliure. Extensió habitual d'una obra de teatre. Enviar quatre còpies amb títol i pseudònim sota plica (autor, adreça, tel/. i breu currículum) Participants: Residents a Espanya. Dates: Fins el 26 d'Abril del 2002. Ajuntament de Toledo. Plaza del Consistorio, 1 (45071 TOLEDO)

• "Premi Textos Teatrals Carlos Arniches"
Tema: Lliure en castellà. Durada normal per a una representació teatral. No poden ser obres estrenades, adaptades o traduïdes. S'enviaran cinc còpies amb títol lema i plica (autor, adreça, tel. breu nota bibliogràfica, DNI o passaport) Participants: Internacional Dates: Fins el 30 d'Abril del 2002. Centre Municipal de les Arts. Plaza Quijano, 2 (03002 ALACANT)

El Messies de Tergal, espectacle basat en "La *fàbrica" de Miquel Martí i Pol segueix rodant per les nostres terres i les de més al nord per a poder-nos oferir un espectacle carregat de tendresa, força i bellesa.
L'espectacle ens transporta allà pels anys cinquanta, on treballadors i treballadores a través de les seves històries ens apropen a la realitat quotidiana d'aquells anys.
Encara que el grup és Tribanella Teatre, tots els espectacles poètics, com en aquest cas, duen el segell de "Somriure de Saltimbanquis".
S'estrenava a La Llosa de Ranes, València, al novembre de l'any 2000. I han visitat la universitat d'Alacant, i nombrosos teatres, entre ells; Alcoi, Petrer, Ondara, Algemesí, Picassent, Silla, Mislata etc. L'acollida a Catalunya va ser important, tant a nivell de públic com de difusió per la premsa i la televisió. En l'actuació de Mollet del Vallès van contar amb l'assistència de Miquel Martí i Pol que va fer encara més entranyable l'acte.
El repartiment compta amb Joan Serrano interpretant a l'autor i fent també les eines de director i Remei Marzo, Sandra Merenciano, Dafni Valor i Enric Esteve.

A continuació us presentem dos articles que realitzen Josep Valor (escriptor) i Macià (periodista) sobre l'espectacle.

El poeta és generós…Parla en el manuscrit d'aquells que va conèixer de prop i en dona noms i detalls. Uns viuen en ell, en el seu record, en el taüt que és cada cervell…Uns altres encara alenen, com ell mateix, envellits, macats, amb els fantasmes i la tristor dels qui ho van perdre tot excepte la dignitat. "Són ells, els treballadors, els únics herois" afirma sense esmentar-se a si mateix…
És doblement generós perquè no sols va perdre la salut sinó que encara va tenir coratge de denunciar el treball exhaustiu, la pèrdua de tantes il·lusions i la frustració dels condemnats entre quatre parets sense sol. Un home valent que empra la llengua prohibida i odiada per enviar missatges dels anys de la repressió… Jo que en sóc coetani, d'en Martí Pol, em faig creus de la seua tendresa que mai no mor. A mi em costa oblidar. També he conegut de prop eixes jornades nocturnes i el treball de sol a sol que robaven hores de jocs als jovenets i a la llarga fins i tot la vida. A mi se'm va gelar la tendror i si me'n quedà estacada allà dins, hibernada…Una tendresa que rarament m'arriba als llavis en forma de somriure. Encara sent dins meu la sirena de la fàbrica cridant al treball ben enjorn els meus companys menys afortunats…I recorde els noms i les sentències de mort: "Manel ha agafat la tuberculosi, Salvador va morir fa tres dies"…I envege els qui poden perdonar i saben fer una gran obra literària del dolor propi i dels altres. El poeta el vaig conèixer el dia de la representació a Mollet. Tampoc mai no oblidaré ni l'expressió de felicitat ni tampoc els ullets plens de joia:
-"Veniu, fills, filles. Vull retratar-me amb vosaltres, els actors i actrius que heu tingut la gentilesa de venir de tan lluny a portar-me el goig de l'obra ben representada"… De l'obra, què haig de dir? Que fila les paraules, els conceptes i les situacions com el mestre posa davant dels nens els misteris de la vida que ell sap descodificar amb la senzillesa de qui fa un treball repetit que entén i ama.
-No res, una fotesa -diu de l'obra com si no tingués cap mèrit haver-la concebut. I jo em demane: De quina pasta estan fetes certes persones? Com poden ser tan humils i tan fetes a patir? D'on poen la paciència, l'entusiasme, i el goig per a l'obra ben escrita, ben representada i ben aplaudida?
Ja per sempre incorpore als meus records preciosos l'escena final: els joves actuants i el "mestre" dels recursos teatrals, tots agafats de les seues mans, units pel mateix sentiment d'entusiasme arrauxat per la representació, un art que forma part de les arrels de la humanitat culta.

Els obrers de "La fàbrica" del poeta Martí i Pol no esperen l'arribada del Godot de Beckett sinó l'arribada d'un messies amb vestit de tergal que els alliberi dels seus bruts jous. Aquests obrers de la fàbrica catalana, farts de viure sempre de sobres, de desfets, esperen alguna cosa més concreta, més definida, més propera. I ho demanen no amb frases curtes i reiteratives, sinó en vers difícil d'un escriptor de culte, i fins i tot ho demanen també al final de la representació amb la música fàcil i mítica de La Internacional.
Pujar a un escenari amb aquest equipatge era un risc que el grup teatral Tribanella Teatre- Somriure de Saltimbanqui va assumir amb suficients dosis d'entusiasme per a poder transmetre'l al pati de butaques. Una posada en escena simplificant espais i subordinada al recital poètic subratlla la difícil labor dels actors i actrius. Destaquen més elles que ells, possiblement perquè la força en les intervencions de les treballadores, medides i controlades, gaudeix de major facilitat per a arribar al públic. Pels aplaudiments collits pot afirmar-se que es va realitzar amb èxit l'arriscada missió encomanada.