Taller de Artes Escénicas

Gent de diversos àmbits del món teatral ens deixen a teatre mínim un recull de textos dramàtics breus amb el propòsit de divulgar aquesta modalitat escènica.

Són pinzellades de drama, moments catàrtics concentrats, batecs escènics... Tothom coneix l’eficacia literària d’un poema, dels relats breus o dels assaigs en forma d’aforisme, però poca gent s’ha acostat mai a un teatre mínim, que per força té unes regles semblants -si més no pel que fa a l’extensió i a la necessitat de concentració i condensació dramàtica-, a banda de les pròpies que nasquen de la pulsió escènica.

DAFNI VALOR, ANTONI TORREÑO, JOAN SERRANO, PLÀCID ROSALENY, PEPE CUERVO, EL TAPIAS, SANDRA MERENCIANO, MAITE GONZÁLEZ, SALVA SANCHIS, FERRAN GARRIGUES i CAROL HERNÁNDEZ.

pròleg

Diuen que Tagore va dir que a tothom li cal plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill.

Avui, un grup de gent jove -molt jove diria jo si se'ls mira des de la meua perspectiva històrica- es proposen entre tots ells l'edició d'un llibre a base d'una de les petites històries de cadascú... Bo! és una diminuta passa per fer forat en la literatura en un món cada vegada més socialitzat i difícil. Així mateix, estic segur, que és una gran il·lusió sobretot per aquells que encara són primerencs en aquestes batalletes de les lletres.

Els que perseveren en la necessitat de transmetre idees per escrit amb el pas del temps esdevindran escriptors, atés que el millor mode d'ensenyar-se a escriure bé és escriure. En això els literats solen estar d'acord.

Jo, de bon començament, em vaig deixar enlluernar per la coneguda frase "O Cèsar o no res!" Però més avant vaig comprendre que no tots podem arribar a ser Cèsar, ni fer-nos rics, ni tampoc aconseguir eixa fama desbaratada que Freud considerava l'antecambra de l'amor de les dones (o dels homes).

No cal posar la fita tan alta. Crec que és suficient estimar la literatura per ella mateixa d'acord amb les possibilitats de cadascú; igual com es vol una mare independentment que siga millor o pitjor que altres. Sols amb això, -que segons es mire pot ser molt o poc- participar de la creació intel·lectual ens assegura el gaudi i la distracció... I si encara rebem alguna cosa més, "com més sucre més dolç".

Plantar un arbre, tenir un fill o escriure un llibre venen a ser la mateixa cosa: engendrar la terra o engendrar bellesa, un manament amb el qual naixem i que portem, sense saber-ho ben bé, implantat en l'ànima. L’ànima o com vulgueu anomenar eixe punt de distinció que ens separa dels altres companys al llarg de la vida: els animals.

Res més, sols voldria recordar-vos que Tagore, En Rabindranat, no va saber ni llegir ni escriure durant una bona part de sa vida i necessitava que algú li escrivís les idees que li rodaven pel cap abundantment i li fluïen a través de la paraula. Això és el que diu la brama. I no gensmenys va aconseguir el premi Nobel.

Josep Valor i Gadea

Punts de venda:

* Taller de Artes Escénicas. Valencia.
* Librería Norte. Picassent. Valencia.
* Café Racer. Altura. Castellón.
* Papelería Martínez Miras. Águilas. Murcia.
* Librería Railowsky. Valencia.
* Librería París-Valencia. Valencia.
* Moments Art. Valencia.
* LLibreria La Moixeranga. Paiporta. Valencia.

Descarrega’t gratuïtament una de les obres del llibre (pdf 216 Kb)