... El tercer dia vam compendre moltes paraules mig sabudes.
La profunda raó de viure dels qui sempre creixen vençuts i solitaris, i la nossa massiva i obsesiva dels preceptes.
Era a l’hivern i el gris opac dels vidres traspuava tristesa...
Si us interessa contacteu amb el Taller d'Arts Escèniques i rebreu més informació.

Amb El Messies de tergal ens agradaria que es transportéssiu allà pels anys cinquanta, a una fàbrica. Una fàbrica on treballadors i treballadores a través de les seues històries, dels seus cants, de la seua tendresa, ens acostaran a la realitat quotidiana d'aqueixos temps. Ja ens ho diu el mateix Miquel Martí i Pol a l'espectacle:
Aquella gent vull evocar, els qui viuen
encara, afeixuguits pels anys, estòlids,
i als altres, els qui han mort a plena ruta
d'aquests quaranta anys llargs. Ells i no els altres
-els qui ostentosament estampen
llur nom damunt la feina-
són els únics herois d'aquesta història...
...Tants n'he tractat que els noms se m'acumulen
i el record pren diverses fesomies,
gestos diversos, veus també diverses.
La Maria Carné, que morirà soltera,
l'Isidre Feixas, en Cinto Filosa...
... Des del meu temps els pense i els evoque.
Presents o absents, és en llur esperances
que em reconec. La fàbrica perdura;
no ha mudat gens en quaranta anys, o a penes...
El Messies de tergal és un cant al dolor i les esperances dels nostres majors, o pot ser només els seus records, anem a saber.
D'ells vull parlar, en parlar de la gent d'ara.
D'ells vull parlar. Sense ells jo no existesc
(Miquel Martí i Pol)
Joan Serrano
Joan Serrano, Sandra Merenciano, Remei Marzo, Enric Esteve i Dafni Valor
vídeo messies de tergal (formato Windows Media)
diseño y mantenimiento: Domingo Martínez
Este sitio cumple los estándares del World Wide Web Consortium: XHTML ··· CSS
Taller de Artes Escénicas © 2001-2007